Si hi haguera hagut el pin parental en els meus temps d’adolescència, no hauria pogut llegir aquells llibres magnífics sobre educació sexual que ens ajudaven a aclarir els dubtes, perquè tot era tabú; del sexe, no se’n parlava, i molt menys d’igualtat.

El més revelador que vaig poder escoltar era l’advertiment constant d’una veïna sobre el fet que els homes «et deixen amb el paquet i se’n van». Prompte em vaig adonar que «el paquet» era un bebè, si et quedaves embarassada.

Si hi haguera hagut el pin parental, homes i dones no hauríem pogut acampar junts en les llargues caminades revolucionàries de la Cuba d’aleshores, ni les xiques joves haurien tingut dret a independitzar-se dels seus pares quant a pensament, religió i orientació en la vida. Aquestes no necessàriament coincideixen i la joventut necessita rebre informació de tot per a poder decidir.
Tenia un padrastre que m’amenaçava amb impedir-me estudiar. Si hi haguera hagut el pin parental, ell, cap de família, m’hauria impedit ser una dona amb formació.

L’educació ha d’implicar llibertat i amplitud de mires. La joventut sabrà triar.

Diana María Ivizate González. Professora del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Integrant del Comitè d’Igualtat del campus.

El Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València ha organitzat la presentació del vídeo ‘Diversitat sexual i d’identitat de gènere al Campus de Gandia’, seguida de la taula redona amb el mateix títol, en la qual han participat estudiants del Campus i una professora de la comunitat universitària que havien col·laborat en l’elaboració del vídeo; la taula redona ha estat moderada per Eva Mestre, presidenta del Comitè d’Igualtat.

Rosa Puchades, vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació de la Universitat, inaugurava l’acte.

La iniciativa ha comptat amb el suport del Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació per conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

Ací et deixem el vídeo, què opines?

‘Retales’, la websèrie contra la violència de gènere realitzada per estudiants del Grau en Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, es va estrenar dimecres 11 de setembre a YouTube. Ací la podeu veure sencera.

Lucía y Nacho, creadors de la websèrie

La websèrie ha sigut creada per Nacho Milán García i Lucía Gómez Megías; està dirigida per  Nacho i escrita per Nacho, Lucía i Laura Martínez García; el grup de treball l’han conformat vint estudiants de Comunicació Audiovisual, la majoria en l’equip tècnic i dos d’ells com a protagonistes. L’objectiu final del seu projecte, segons conten, és contribuir a l’eliminació de situacions que, afirmen, són comunes i formen part d’un maltractament normalitzat.

Nacho Milán comenta que estan molt contents amb el resultat: ‘El nostre objectiu principal és que això ajude a algú; que es puguen reconèixer conductes tòxiques en el  propi entorn i ajudar a eixir d’aquesta situació o fins i tot reconèixer el propi comportament i canviar-lo’.

El projecte va sorgir d’una preocupació compartida: ‘Lucía i jo comentàvem situacions que clarament identificàvem com a violència psicològica, però que la societat normalitza i arriba a considerar romàntiques: presentar-se per sorpresa a casa d’una xica que t’ha dit que no volia quedar amb tu; forçar activitats alternatives quan  t’ha dit que preferia fer una altra cosa, com estudiar o quedar amb les seues amigues; muntar escenes de gelosia que fan que altere els seus plans…’ explica Nacho Milán.

Gravació d’una escena de la websèrie ‘Retales’

En comentar-ho amb companys i companyes de curs van posar en comú les seues idees i va nàixer Retales, la història de Manu, un estudiant de primer de carrera que troba en la universitat un nou grup d’amics, integrat per Rober, Julia, Luis i Clara. Quan Manu i Clara comencen a eixir junts, la relació es complica per la gelosia i la manipulació de Manu, situació davant la qual cadascun dels amics reaccionarà de forma diferent.

L’equip de la websèrie va començar a rodar-la quan estaven en tercer de carrera i actualment ja han finalitzat els seus estudis. ‘Ara volem donar a conèixer la websèrie i també presentar-la a festivals, que es veja en instituts…’, ens conta Nacho.

Des de la Comissió d’Igualtat del Campus volem felicitar l’equip d’estudiants per fer realitat el projecte.

Us deixem ací el primer capítol, esperem que us agrade!

El 13 d’abril vaig tindre l’honor d’assistir a la “II Fira de les Dones” al costat del comitè d’igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. L’ambient que es respirava en la plaça era meravellós. La proximitat i el bon rotllo de la gent va ser el que més em va agradar, ple de dones fortes, lluitadores i amb ganes de canviar el món.

Representants de lAssemblea Feminista del Campus de Gandia UPV

Hi havia més de 30 associacions de dones i altres entitats amb representació. Cadascuna d’elles disposava d’un estand particular per a donar informació sobre les tasques que realitzen en els seus àmbits professionals i d’oci.

El primer que vaig veure en arribar va ser una dansa popular ballada per mes de vint dones del grup Danses Brials i Postisses. Més tard, va actuar el grup de música Kuzu, format per 3 dones que reivindicaven amb les seues lletres les desigualtats que patim les dones, que estem fartes de suportar situacions i comentaris pel simple fet de ser dones. Una de les frases que més em va agradar va ser la de la seua cançó ‘Privatitza’, que diu el següent: ‘estic farta de currar, estic farta d’aguantar, estic farta de plorar, farta ja de netejar, estic farta de fugir, estic farta de patir, farta, farta, farta ja”.

Muixeranga de dones

Després van actuar les dones de les Muixerangues de la Safor. La muixeranga és una tradició valenciana que consisteix a alçar torres humanes; en aquesta ocasió eren totes dones, demostrant que la força no és només masculina. Les dones alcem torres tots els dies.

D’altra banda, la performance realitzada per a concloure l’esdeveniment pel grup de teatre Maracaibo va ser molt emocionant, perquè van tractar temes molt seriosos de forma artística, et feien gaudir i alhora et transmetien una sensació pesada, aclaparadora, et feien sentir el que moltes dones han pogut patir, des de l’assetjament de carrer fins a les violacions o assassinats que succeeixen cada dia.

En conclusió, aquest tipus d’esdeveniments són els que necessitem per a conscienciar i avançar en aquest món on vivim. Tant de bo en el futur no calguen aquestes reivindicacions.

Dalia del Río

Sóc estudiant de Comunicació Audiovisual;  forme part de l’Assemblea Feminista

Article escrit per Diana P. Gómez , titulada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València (Campus de Gandia) i coautora del llibre

‘¡Protesto! Videojuegos desde una perspectiva de género’ aborda en profunditat les diferents problemàtiques a què s’enfronten les dones en la indústria, els estudis i les comunitats gamer, des de diferents experiències, tractant d’abastar el videojoc de la manera més àmplia possible; també es tracten les maneres en què el mitjà està donant senyals de progrés i maduresa, en la seua producció o les seues condicions laborals.

Aquesta col·lecció d’assajos busca obrir noves vies de discussió i debat i llançar llum sobre una realitat sovint invisibilizada o subestimada.

Marina Amores va començar a coordinar aquest llibre al mateix temps que els esdeveniments no mixtos Gaming Ladies per a dones aficionades i professionals del món dels videojocs, ja que notava  una manca en aquest tipus d’espais segurs al nostre país, com game studies sobre gènere en castellà.

Tant el llibre com els esdeveniments han suposat una gran revolada per als aficionats i professionals dels videojocs. Encara que hi ha un sector que abraça aquestes iniciatives, donades suport per associacions de dones en els videojocs com Femdevs, també ha generat una gran ona de detractors especialment virulents que van causar la cancel·lació de la segona edició de Gaming Ladies en la seu de l’empresa de desenvolupament King, per no poder garantir la seguretat.

El llibre, finalment, es va presentar en la quarta edició de Gaming Ladies en les instal·lacions de Mediapro a Barcelona el 14 de desembre de l’any passat.

El 7 de febrer estarem al Campus de Gandia Marina Amores i jo per a presentar el llibre, explicar el procés d’escriptura i parlar sobre les problemàtiques que aborden els seus articles.

¡Protesto!, està editat per l’Editorial AnaitGames, coordinat i editat per Marina Amores, periodista (Edge, Revista SFX) i autora dels documentals Dones+Videojocs i Darrere del joc. Signen els articles Marta Trivi (periodista; Verne, AnaitGames), Laura Gómez (periodista; Buzzfeed), María Pérez (dissenyadora i crítica; TodasGamers, AntiHype), África Curiel (guionista; Ubisoft Blue Byte), Andrea Sacchi (desenvolupadora; Tahutahu Studios), Isabel Cano (professora de desenvolupament de videojocs), Paz Boris (periodista; Games Tribune), Judit Tur (traductora especialitzada en videojocs), Diana P. Gómez (productora i responsable del programa de divulgació Cultura Fan), Irene Alvarado (programadora i dissenyadora; Triton Games) i Nerea «Nercromina» Díaz (jugadora professional de Street Fighter

Lucia Casañ, graduada en Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València va obtindre una Matrícula d’Honor amb el seu treball Final de Grau, titulat Fora de focus: on estan les dones directores en la indústria del cinema espanyol?

Com que ens ha semblat molt interessant, li hem demanat que ens fera un xicotet resum. Moltes gràcies Lucia per la teua col·laboració! 

Fora de focus 

En l’actualitat, vivim en societats que s’estructuren sobre la base del principi d’igualtat entre els seus ciutadans. És per aquest motiu que assegurar la igualtat de gènere és fonamental per a la convivència i la cooperació entre les persones, en definitiva, per a la correcta vida en societat.

El cinema i els mitjans de comunicació s’han consolidat com a instruments amb molt de poder d’influència en la creació i producció de contingut simbòlic. No obstant això, molts d’aquests conceptes simbòlics estan al servei del discurs dominant on de forma naturalitzada i normalitzada es representa a la dona subordinada a la visió masculina. Així doncs, quan aquestes construccions socials i històriques denigren i desenfoquen la imatge de les dones passem a parlar de “violència simbòlica”. Encara que, malgrat això, el cinema com a mitjà de comunicació de masses també pot actuar com a agent socialitzador de pautes que advoque pel feminisme, d’ací la importància d’aconseguir que el sector cinematogràfic espanyol siga el més igualitari possible.

Per aquest motiu, en Fora de focus: on estan les dones directores en la indústria del cinema espanyol? ens fem la següent pregunta: existeix discriminació en la configuració d’equips de treball en el món del cinema espanyol? Atesa la informació aportada per CIMA en el seu dossier anual Informe 2016 CIMA, així com en l’anàlisi realitzada en aquest propi TFG, es pot afirmar amb objectivitat que existeix discriminació en la formació d’equips de treball en la indústria del cinema espanyol. Per refrescar algunes dades que ho testifiquen: la representació de la dona en el nostre sector audiovisual equival al 26% (quasi un quart del total);  en Direcció un 16%, en Producció executiva un 26%, en Guió un 17%, en Muntatge un 28%, en Composició Musical un 8% i en Direcció de Fotografia un 2%.

Iciar Bollain, directora de cine, en el Festival de San Sebastián. Foto de Flickr: Donostia Kultura

La professora en la Universitat Rovira i Virgili, Eulàlia Iglesias, es planteja: «en quin estrany forat negre desapareixen les dones que aspiren a convertir-se en cineastes? Resulta més que intrigant, perquè les escoles, acadèmies i facultats de cinema i comunicació audiovisual presenten una proporció bastant equilibrada d’estudiants d’un i un altre sexe” (2014). De fet, des de fa uns anys s’està produint una feminització de la universitat espanyola fins al punt que, en l’actualitat, hi ha més dones que s’inclinen per estudis superiors i constitueixen majoria estudiantil en les titulacions de Comunicació Audiovisual en la pràctica totalitat de les universitats nacionals.

Aquesta ocupació tan desigual es deu a l’anomenada discriminació horitzontal i vertical. S’entén per segregació horitzontal aquella discriminació que es produeix quan es donen acumulacions de professionals d’un mateix sexe en determinats llocs de treball. D’aquesta forma, al cinema trobem categories professionals completament feminitzades, com és el cas del Disseny de Vestuari amb un 83% i Maquillatge i Perruqueria amb un 75%; davant de categories masculinitzades com els Efectes Especials amb un 3% o la Direcció de Fotografia, amb un 2% de representació femenina. D’altra banda, la segregació vertical fa referència a la discriminació que hi ha quan les dones tenen més dificultats a l’hora d’aconseguir els llocs més elevats de la jerarquia organitzacional de l’empresa o sector. Així doncs, el Grup Directiu (Direcció, Guió i Producció Executiva), l’estament més alt, compta amb un 79% d’homes enfront d’un 21% de dones; mentre que el Grup Tècnic-Estètic (Disseny de Vestuari i Maquillatge i Perruqueria), una classe subordinada, la representació de dones és molt major, exactament d’un 78%.

Alice Guy, primera persona en dirigir una pel·lícula de ficció

A la vista de les dades obtingudes, analitzades a través d’una perspectiva de gènere, sembla fàcil albirar que el motiu que no hi haja més directores al cinema espanyol és degut a una sèrie de barreres invisibles que boicotegen o obstaculitzen la trajectòria de les cineastes. No obstant això, com és possible que la societat i fins i tot la indústria del cinema no siga sensible a aquesta exclusió? Tal com afirma Barbara Zecchi (2014) “que unes poques dones hagen aconseguit ingressar en espais exclusivament reservats per als homes (com el de la realització cinematogràfica) ha creat la falsa impressió, fomentada per discursos institucionals misògins, que la situació de desigualtat està resolta”.

No obstant això, la situació de la dona en la indústria cinematogràfica està lluny de ser igualitària. Amb tan sols un 26% de representació en el sector i un raquític 16% en el camp de la direcció es fa evident l’existència d’una discriminació estructural fruit d’una indústria sexuada, on ser dona és un obstacle en si mateix.

Hem de conformar-nos amb un 26% de representació femenina en la indústria cinematogràfica espanyola? Al meu entendre, la resposta és clara i contundent: no. Prenent el cas de Suècia, on han passat d’un 26% de representació femenina al 50% en tan sols dos anys, veiem que són moltes les accions que es poden impulsar en el sector per a aconseguir una indústria més igualitària. Per a això, és imprescindible aplicar un extens pla estructural, on simples variacions no reportaran cap benefici real. Entre les solucions que es remenen, destaca la necessitat que existisca una voluntat política que actue a través dels Instituts governamentals, a més de l’indispensable suport social i coordinació. D’aquesta forma, la igualtat en el sector públic es tornarà una realitat i s’estarà més prop d’aconseguir-ho en el sector privat.

Així doncs, en Fora de focus: on estan les dones directores en la indústria del cinema espanyol? es posa en relleu la discriminació que pateixen les cineastes en el sector cinematogràfic nacional, més concretament en el seu rol de directores i es desenterren els mecanismes de segregació que existeixen al cinema, no sempre perceptibles pel conjunt de la societat.

El Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València ha aprovat recentment el Protocol d’atenció a la identitat i expressió de gènere. Es traca d’un pas més en el compromís de la UPV per garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació. Així ens ho conta Maria Rosa Cerdá Hernández, Tècnica de la Unitat d’Igualtat (Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació de la UPV), a qui hem entrevistat sobre aquesta normativa.

Bandera Transgènere

Quin n’és l’objectiu?
Aquest protocol ve a donar resposta a la nostra realitat i es dirigeix a fer efectius els drets inherents a la persona. És un pas avant en el compromís de la UPV per a garantir la igualtat d’oportunitats i no discriminació: la integritat de la persona en la seua expressió sentida és el nucli de desenvolupament d’aquest protocol que manté un doble valor.
D’una banda és el reconeixement a la llibertat d’identitat i expressió de gènere en la nostra universitat establint el procediment necessari per a la seva garantia i, per un altre, té un valor armonitzador de la nostra convivència, dóna espai a la diversitat genèric-sexual com a aportació social i és exemple positiu per a la mateixa societat a la qual serveix la UPV. La Unitat d’Igualtat UPV, dependent del Vicerectorat de Responsabilitat Social i Cooperació, és la responsable de canalitzar les sol·licituds d’identitat i/o expressió de gènere. Poden remetre’s les consultes o qüestions d’interès al correu igualdad@upv.es

El protocol inclou diverses definicions que poden ajudar a entendre el contingut de la normativa, quins termes són?

Com a instrument per al desenvolupament del procediment de garantia de la identitat i/o expressió de gènere, és necessari establir clarament uns conceptes que fixen el marc d’actuació. Per a aqueixa seguretat en el procediment, s’ha comptat amb els conceptes arreplegats en la Llei 8/2017 integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana que ha permès el suport normatiu necessari per al desenvolupament del protocol.
Entre les definicions que la Llei 8/2017 fixa, destacaria especialment les referides a les discriminacions i la victimització secundària. El nucli d’aqueixes definicions està centrat en la responsabilitat que, com a societat, tenim enfront de la vulneració dels drets individuals, en aquest cas, de les persones amb identitat i/o expressió de gènere no heteronormatiu: la nostra actitud, accions i inhibicions tenen conseqüències i hem de mantenir consciència sobre la nostra capacitat individual i col·lectiva per a modificar estructures i paràmetres nocius.

Quins drets reconeix específicament la UPV a la seua comunitat universitària i com pot accedir-se a ells?

The Wachowskis

El principal focus dels drets és, òbviament, tenir el reconeixement social sobre la identitat i/o expressió de gènere sentit. Aquest punt essencial es fa efectiu mitjançant la correcta consignació del nom sentit en aquells documents, espais i activitats de la UPV en la qual apareix públicament identificada la persona. D’aquesta manera, el tractament en la convivència (aules, tallers, administració, interrelacions…) es formalitza mitjançant l’emissió de la targeta o acreditació UPV amb el nom sentit que serà l’utilitzat en llistats, accés a equips, inscripcions a, per exemple, esport… S’assegura que la persona tinga accés als espais assignats al seu gènere sentit i que siga respectada la seua identitat plenament.
La següent fase d’aqueix procés es produeix quan la persona ha obtingut el seu DNI segons la seua identitat de gènere. A partir de l’obtenció del DNI, es modifica la documentació amb valor administratiu que constara en la UPV, sempre que ho sol·licite la persona i en tota aquella tècnicament possible. Es tracta de preservar els seus drets i obligacions sense menyscabar el seu dret al reconeixement de la identitat.
Allò important en aquesta última fase és que el títol oficial de grau així com màster o doctorat constarà amb el seu nom de DNI independentment de quan haja finalitzat: en el moment que s’obté el DNI i se sol·licita formalment, s’inicien les modificacions pertinents.

Consideres que aquesta normativa contribuirà a augmentar el benestar de la comunitat LGTBI+ a la UPV?

Aquesta normativa facilita el reconeixement a la identitat i/o expressió de gènere en la UPV. És un punt de partida en el reconeixement de la diversitat genèric-sexual, i, com es diu en el manifest del Rector amb motiu de l’efemèride del 28 de juny, el nostre compromís fa real la llibertat i igualtat en dignitat i drets de totes les persones.
El progrés social solament és possible si cadascú és conscient de la seva responsabilitat per a eliminar les desigualtats. El benestar dels altres és el propi, quan garantim aqueixos drets estem garantint els de conjunt de la societat.

La Comissió d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València dóna tot el seu suport a l’Ajuntament de Gandia, el col·lectiu Lambda, l’associació Poliqroma i totes  les organitzacions que fan possible la Setmana de l’Orgull  a Gandia,  la Festa de la Diversitat LGTBI que tindrà lloc a la nostra ciutat del 4 al 9 de juny.

Nosaltres ens sentim orgulloses de la diversitat del nostre Campus i volem lluitar contra el patiment que originen les discriminacions per motius d’orientació sexual o expressió de gènere; també la  Universitat Politècnica de València  ha manifestat el seu compromís institucional amb aquest propòsit,  en seu Pla d’Igualtat 2017 – 2020, en especial en l’eix 6.

Mostrar-nos orgulloses de qui som, des d’una perspectiva positiva i des de la cultura, com ens proposen a la Gandia Pride, Orgull Gandia 2018, ens sembla una gran idea.

Per això, des del Campus de Gandia estem molt agraïdes de que ens hagen portat l’exposició ‘Donant la cara, un passeig per la diversitat’, del col·lectiu Lambda València.

Es tracta de diferents itineraris que podem seguir, amb referents positius LGTBI. Un dels principals problemes que intervenen en l’LGTBfòbia és l’absència de referents positius, tant per a la població en general com per a qui té altres orientacions i identitats. Amb aquesta selecció de 60 imatges es pretén desmitificar la realitat de la diversitat sexual, de gènere i familiar. La intervenció és adequada per a públic a partir dels 12 anys.

Inaugurem l’exposició el dilluns 4 de juny a les 19.30h , al hall de la Sala de conferències – ens acompanyeu? 😉 – i  la podrem visitar fins el 28 de juny.

Cinema, literatura, poesia, pintura i fins i tot gastronomia! amb una Ruta Destapa’t per la diversitat LGTBI dijous 7 de juny, formen part de la programació que ens han preparat a la #gandiaprideorgull 2018. 

Ací teniu el pdf amb tota la programació! Molt recomanable!

Des del Comité d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València cridem a la participació a la Vaga Feminista del 8 de març i a utilitzar el hashtag  #8MJoFaigVaga a les xarxes socials. Ens unim així a una iniciativa que, tal i com es proclama al manifest de convocatòria internacional ‘és impossible i per això és necessària (..,.) La impossibilitat es fa patent quan afrontem la realitat del treball de les dones i el que significa hui en dia fer vaga’.

La vaga es fa el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, perquè totes les dones ho som, de treballadores. De fet, sempre ho hem sigut, una altra cosa és que se’ns pague per la nostra feina.  Per aquest motiu, el lema que s’ha triat per a la vaga és ‘Si nosaltres ens aturem, el món s’atura’. Perquè treballem fora i dins de casa, cuidant ‘persones, animals i plantes’, com ens recorden des de la Coordinadora de la vaga de la Safor en el seu document de crida. 

Som la meitat del món i juntes podem més. Som diverses: vivim en l’entorn rural i en l’entorn urbà, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, migrants i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… i no volem ser marginades, humiliades ni agredides. Volem que totes nosaltres puguem viure sense por, amb llibertat i capacitat de dedidir sobre el nostre cos. Volem que totes puguem accedir als mateixos drets reproductius i socials. Volem ser dones lliures i en territoris lliures. Així ho podeu llegir al manifest de la vaga feminista en l’ambit estatal .

Treballem dins i fora de casa.  Les tasques de cura d’altres persones les realitzem majoritàriament les dones.  També a la universitat, com es pot veure, per exemple, a l’Informe de 2011 relatiu personal de la Universitat de València; i per aquest motiu som qui majoritàriament ens reduïm la jornada i perdem part del salari, de temps que podria invertir-se en promocionar laboralment i dels drets que se’n deriven, com les pensions 

També cobrem menys que els homes, un 14,9% menys per hora bruta, segons Eurostat; i el que subsisteix de fons, segons explica RTVE en aquesta notícia, és la  desigualtat, la manca de corresponsabiltat i el masclisme.

Per això cridem també a la vaga laboral

I al campus, què fem?   

El comité d’Igualtat del Campus de Gandia s’adhereix a les diferents accions que es convoquen a la Safor.  A més, d’11.00h a 13.00h,  posarem un Punt Violeta amb un micròfon i un panell per escriure, a l’Àgora del Campus, on donarem informació i us convidarem a deixar-nos la vostra opinió. Si no aneu a cap altra manifestació, us animem a concentrar-vos amb nosaltres a les 12.00h. També aportarem informació sobre els motius de la vaga amb el hashtag #8MJoFaigVaga i crearem una llista de música en Spotify per a que puguem compartir l’esperit combatiu i també l’alegria de cooperar per a un món millor.

Si nosaltres ens aturem, el món s’atura.

El Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València organitza les Jornades ‘La igualtat: un camí a recórrer junts’, dimarts 27 i dimecres 28 de febrer.  Són gratuïtes, però per assistir-hi i obtindre el certificat de la UPV cal inscriure’s mitjançant aquest enllaç de la web del Centre de Formació Permanent.

Ací podeu trobar un programa amb el Curriculum Vitae de les ponents.

Les jornades estan dirigides a estudiants, membres de la comunitat universitària, professorat i personal orientador pre-universitari i en general qualsevol persona interessada en la igualtat de gènere, de dins o fora de la universitat; l’activitat forma part de la programació del Campus de Gandia per a commemorar el 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons Eva Mestre, coordinadora del Comité , els objectius de les jornades són, entre d’altres, conèixer la situació actual de les dones i la ciència; reconèixer els problemes existents i les implicacions de determinats comportaments derivats de l’era de la informació i propiciar un acostament a conceptes bàsics per a la introducció de la igualtat de gènere’.

La igualtat en la ciència

Font: ¿Por qué niegan la brecha de género en ciencia aunque la tengan delante de sus narices? Agencia SINC

Capitolina Díaz, professora de la Universitat de València, que fóra directora de la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri d’Educació i Ciència del Govern d’Espanya de 2006 a 2008 i presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) de 2013 a 2016, imparteix la conferència inaugural de les jornades, titulada ‘La inclusió de la perspectiva de gènere en la ciència’, dimarts 27 de febrer a les 12.30h al Saló de Graus.

Segons Capitolina Díaz ‘la ciència no estima les dones. I el cas és que les dones estimen la ciència,  com evidencia l’alt percentatge de dones que entra en les universitats i aproven amb èxit. És després quan la institució els dóna l’esquena. Estem davant una discriminació subtil, encoberta. La ciència no ens vol en aqueix sentit, i tampoc ens estima molt perquè no investiga si cada fenòmen afecta igual a dones i homes.  Qualsevol recerca hauria de tenir una anàlisi d’impacte de gènere’.

La igualtat en internet i en el sector audiovisual

Les Jornades ‘La igualtat, un camí que hem de recórrer junts’ comprenen dos tallers pràctics en els quals s’abordarà la igualtat, en dos àmbits molt integrats en la nostra realitat quotidiana: internet i les xarxes socials i el món audiovisual.

El primer taller, titulat ‘Violències 2.0: els reptes de la igualtat en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació’, serà impartit per Gissela Gracia, investigadora en l’àmbit d’estudis de gènere.

Gissela Gracia parlarà del sexisme en la xarxa i oferirà recursos per a prevenció de comportament en les xarxes socials. Serà el dimarts 27 de febrer a les 17.00h.

L’últim taller, que s’imparteix  dimecres 28 de febrer a les 17.00h, es titula ‘Feminisme(s), de la teoria a la pràctica: Anàlisi crítica dels discursos de gènere en el món audiovisual’ i en ell s’analitzaran els discursos de la feminitat i la masculinitat que construeixen els relats audiovisuals. El taller l’imparteixen Ester Vidal i Maria Morales, agents d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia. Serà a l’aula H- 105.