El 13 d’abril vaig tindre l’honor d’assistir a la “II Fira de les Dones” al costat del comitè d’igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. L’ambient que es respirava en la plaça era meravellós. La proximitat i el bon rotllo de la gent va ser el que més em va agradar, ple de dones fortes, lluitadores i amb ganes de canviar el món.
![Assemblea Feminista del Campus de Gandia UPV Assemblea Feminista del Campus de Gandia UPV](https://igualtatgandia.upv.es/files/2019/04/assembleafeminista.jpg)
Representants de lAssemblea Feminista del Campus de Gandia UPV
Hi havia més de 30 associacions de dones i altres entitats amb representació. Cadascuna d’elles disposava d’un estand particular per a donar informació sobre les tasques que realitzen en els seus àmbits professionals i d’oci.
El primer que vaig veure en arribar va ser una dansa popular ballada per mes de vint dones del grup Danses Brials i Postisses. Més tard, va actuar el grup de música Kuzu, format per 3 dones que reivindicaven amb les seues lletres les desigualtats que patim les dones, que estem fartes de suportar situacions i comentaris pel simple fet de ser dones. Una de les frases que més em va agradar va ser la de la seua cançó ‘Privatitza’, que diu el següent: ‘estic farta de currar, estic farta d’aguantar, estic farta de plorar, farta ja de netejar, estic farta de fugir, estic farta de patir, farta, farta, farta ja”.
![Muixeranga de dones](https://igualtatgandia.upv.es/files/2019/04/iifiradelesdones_muixeranga.jpg)
Muixeranga de dones
Després van actuar les dones de les Muixerangues de la Safor. La muixeranga és una tradició valenciana que consisteix a alçar torres humanes; en aquesta ocasió eren totes dones, demostrant que la força no és només masculina. Les dones alcem torres tots els dies.
D’altra banda, la performance realitzada per a concloure l’esdeveniment pel grup de teatre Maracaibo va ser molt emocionant, perquè van tractar temes molt seriosos de forma artística, et feien gaudir i alhora et transmetien una sensació pesada, aclaparadora, et feien sentir el que moltes dones han pogut patir, des de l’assetjament de carrer fins a les violacions o assassinats que succeeixen cada dia.
En conclusió, aquest tipus d’esdeveniments són els que necessitem per a conscienciar i avançar en aquest món on vivim. Tant de bo en el futur no calguen aquestes reivindicacions.
Dalia del Río
Sóc estudiant de Comunicació Audiovisual; forme part de l’Assemblea Feminista