El campus de Gandia disposa d’una sèrie de murals que commemoren la figura de dones en el món de la ciència i les arts, en aquesta ocasió volíem aprofitar l’elaboració d’un nou mural per a explicar el procés creatiu que comporta fer un mural que parle d’una persona, quins aspectes cal destacar, com es prepara l’autor per al disseny i sobretot quin és el procés, pas a pas, de l’elaboració de la creació artística.
D’aquesta idea va nàixer el projecte de les jornades “Quan les parets parlen”, que es va realitzar el passat setembre i en les quals acompanyàrem l’autor en la creació i elaboració del mural i poguérem gaudir d’una conferència de cloenda de Chelo Loureiro, directora, productora i guionista de cinema.
En paraules d’Eva Mestre, professora del campus de Gandia, aquest mural que vol ser molt més que un homenatge a Chelo Loureiro: vol ser un crit col·lectiu per la visibilització de les dones en l’acadèmia, en l’art i en l’audiovisual. Chelo és directora, guionista, productora i ànima de projectes que han obert camins, però sobretot és una dona que ha trencat murs en un món que massa vegades ha volgut alçar-se d’esquenes a nosaltres. La seua trajectòria, reconeguda amb quatre Premis Goya i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, és la prova que l’excel·lència i el compromís social poden caminar junts, han de caminar junts.
Aquest mural ens recorda que darrere de cada imatge, de cada relat, hi ha persones que decideixen com representem la realitat. Durant massa temps, les dones hem estat absents o invisibles, quan no relegades a papers secundaris o estereotipats. Chelo, amb la seua veu, ha convertit l’animació i el cinema en espais on la diversitat, la tendresa i la justícia social tenen cabuda, on les dones poden contar les seues històries.
El mural vol reconéixer també la seua dimensió col·lectiva i territorial. Chelo és responsable de la internacionalització del Clúster Audiovisual Gallec, membre de l’Acadèmia Galega do Audiovisuali de l’Acadèmia del Cinema Català, i forma part de la junta directiva de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. La seua presència activa en aquestes institucions demostra que el seu treball és també una aposta per la diversitat cultural i lingüística.
La veu pròpia és important perquè en un món cada vegada més condicionat per les IA, pels algoritmes i pels interessos dels grans magnats de les plataformes digitals, la cultura, l’art i la creació independent representen un espai de llibertat, pensament crític i humanitat. Els algoritmes tendeixen a invisibilitzar allò que és divers, minoritari o que incomoda el poder. Per això, figures com Chelo Loureiro i iniciatives com aquest mural són essencials: ens recorden que l’art pot anar més enllà de la lògica de l’algoritme, que pot donar veu a col·lectius silenciats, que pot qüestionar i proposar nous imaginaris socials. Reivindicar la presència de dones en la cultura i en l’audiovisual és, també, una manera de resistir a aquesta uniformització tecnològica i de defensar el dret a pensar, sentir i crear.
Imatge de Chelo i l’autor del mural, l’artista Sergio Terrones, Flug.
