El passat 17 de novembre es va realitzar un taller a l’Àgora de la UPV de Gandia en col·laboració amb l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), un organisme encarregat de defendre i protegir els refugiats i desplaçats per assetjaments o conflictes.
Per trencar el gel, les representants d’ACNUR començaren amb una activitat fent ús d’unes targetes amb històries i testimonis reals que es complementaven entre elles, tractant de sensibilitzar els assistents i aprofundir en el projecte que treballa l’acció humanitària. A més d’informar de diferents conceptes, exposaven com és l’ajuda i protecció cap a la població refugiada de Iemen.
Per treballar els conceptes apresos i fer partícips als espectadors, les professionals d’ACNUR crearen tres taules repartint el públic en aquestes, per tal de crear diferents espais de debat sobre el desplaçament forçat, els refugis i els mitjans de vida. Mentre es duia a terme el debat, els assistents confeccionaven teles amb fils similars als que s’utilitzen als camps de refugiats.
Per últim, s’organitzà una visita a una tenda refugi prèviament preparada per les encarregades de l’organisme ACNUR. Els assistents s’endinsaren en una tenda unifamiliar que ofereix la institució d’ajuda als refugiats per concloure amb el taller Habitar el desplaçament forçat.
Considerem que, a la vista dels resultats d’aquesta investigació, abordar la despoblació i la desigualtat de gènere posant en marxa polítiques públiques i privades que impulsen la creació d’empreses turístiques sostenibles en el medi rural gestionades i liderades per dones, és una via per a generar nous pobladors, revitalitzar sectors oblidats com l’agrari, generar ocupació i activar l’economia d’aquestes zones en decreixement, abordant els problemes i les realitats que s’enfronten en el món rural.
En aquest llibre s’analitzen les construccions de gènere i es proposa la supressió, o almenys l’ambigüitat, de les marques de gènere a través de l’escriptura creativa i, més específicament, a través de la poesia.
He volgut oferir als éssers que habiten sota un gènere que no són, l’alternativa poètica de crear-se un univers diferent. Com s’ha demostrat, la poesia té una funció terapèutica i és una manera d’indagació en la pròpia identitat tant sexual com existencial. Utilitzant aquest mètode, moltes de les anomenades “dones” podrien arribar a explorar la seua veritat interior. No requereixen ser poetes, el que se suggereix ací és que escriguen el que senten. Verbalitzar mitjançant l’escriptura la nostra biografia pot revelar vertaderes sorpreses i ajudar-nos a créixer i a sentir-nos a gust amb la nostra pròpia identitat, que no necessàriament ha de coincidir amb allò que marca la llei del pare, ni amb l’heterosexualitat obligatòria.
El més revelador que vaig poder escoltar era l’advertiment constant d’una veïna sobre el fet que els homes «et deixen amb el paquet i se’n van». Prompte em vaig adonar que «el paquet» era un bebè, si et quedaves embarassada.