L’11F, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, ha sigut la data assenyalada en els nostres calendaris durant aquest mes de febrer. Un dia commemoratiu que, lluny de quedar-se en això, ha emplenat l’agenda del mes de febrer d’activitats divulgatives i de sensibilització en centres educatius en l’àmbit estatal.
En aquest context, el Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la UPV, en col·laboració amb la Càtedra IVIO i la Càtedra de Turisme Intel·ligent, ha desenvolupat un intens programa d’activitats dins de l’acció “Porte una científica al meu col·le’, que per segona any consecutiu i de la mà de dones que desenvolupen la seua activitat professional i/o acadèmica en el camp de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques han acostat la ciència i la tecnologia a l’alumnat d’educació primària i secundària en centres de la Comunitat Valenciana.
Aquest programa ha estat compost per 11 activitats impartides en 12 centres educatius i l’actuació de ‘Los gatos con batas’ a la Casa de la Cultura de Gandia. El balanç ha sigut altament positiu i gratificant, tant per a les dones STEM encarregades de compartir els seus coneixements com per als aproximadament 1.000 estudiants que s’han involucrat i divertit en aquestes xarrades, tallers i demostracions de ciència amb perspectiva de gènere.
Podeu veure més fotografies a l’Àlbum de Flickr (11F)
Una iniciativa que sense dubte tornarà a repetir-se donada la seua bona acceptació i impacte en l’alumnat, perquè les xifres obtingudes de les enquestes realitzades durant aquestes activitats reflecteixen el calat dels estereotips de gènere entre xiquets i xiquetes, i adolescents, des d’una edat molt primerenca. Una tendència que porta a les estudiants a infravalorar les seues capacitats i condiciona les seues aspiracions acadèmiques.
En aquest enllaç pots ampliar la següent infografia:
Parlar del paper de la dona en la ciència avui dia continua plantejant un discurs sobre barreres i invisibilitats, fonamentades en les desigualtats producte dels estereotips de gènere que perduren en la nostra societat.
Considerem que, a la vista dels resultats d’aquesta investigació, abordar la despoblació i la desigualtat de gènere posant en marxa polítiques públiques i privades que impulsen la creació d’empreses turístiques sostenibles en el medi rural gestionades i liderades per dones, és una via per a generar nous pobladors, revitalitzar sectors oblidats com l’agrari, generar ocupació i activar l’economia d’aquestes zones en decreixement, abordant els problemes i les realitats que s’enfronten en el món rural.
En aquest llibre s’analitzen les construccions de gènere i es proposa la supressió, o almenys l’ambigüitat, de les marques de gènere a través de l’escriptura creativa i, més específicament, a través de la poesia.
He volgut oferir als éssers que habiten sota un gènere que no són, l’alternativa poètica de crear-se un univers diferent. Com s’ha demostrat, la poesia té una funció terapèutica i és una manera d’indagació en la pròpia identitat tant sexual com existencial. Utilitzant aquest mètode, moltes de les anomenades “dones” podrien arribar a explorar la seua veritat interior. No requereixen ser poetes, el que se suggereix ací és que escriguen el que senten. Verbalitzar mitjançant l’escriptura la nostra biografia pot revelar vertaderes sorpreses i ajudar-nos a créixer i a sentir-nos a gust amb la nostra pròpia identitat, que no necessàriament ha de coincidir amb allò que marca la llei del pare, ni amb l’heterosexualitat obligatòria.
El més revelador que vaig poder escoltar era l’advertiment constant d’una veïna sobre el fet que els homes «et deixen amb el paquet i se’n van». Prompte em vaig adonar que «el paquet» era un bebè, si et quedaves embarassada.
