Per Melany Echeverria

Des de la Comissió d’Igualtat del campus de Gandia, ens unim a la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, un dia que va més enllà de la celebració: és una jornada de reflexió, reivindicació i lluita per la igualtat real entre dones i homes.

Malgrat els avanços reeixits en les últimes dècades, la desigualtat de gènere segueix present en múltiples àmbits, especialment en el món laboral, on persisteixen barreres invisibles que limiten les oportunitats de les dones.

Enguany volem centrar l’atenció en un aspecte clau: els biaixos de gènere en l’ocupació i com aquests afecten tant l’accés com la progressió professional de les dones.

Què són els biaixos de gènere i com afecten el món laboral?

Els biaixos de gènere són idees preconcebudes que influeixen en la forma en què percebem i tractem les persones en funció del seu sexe. Sovint són inconscients, la qual cosa els fa especialment difícils de detectar i erradicar.

En l’àmbit laboral, aquests biaixos poden influir en la contractació, la promoció, l’avaluació de l’acompliment i fins i tot en l’assignació de tasques i salaris.

Segregació Ocupacional: treballs “d’homes” i “de dones”

A pesar que les dones han accedit massivament al mercat laboral en les últimes dècades, continua existint una forta segregació per sectors. Les dones estan sobre-representades en àrees relacionades amb les cures (educació, sanitat, treball social) i els homes en sectors tècnics, industrials i de lideratge.

Això no ocorre perquè les dones no tinguen interès o capacitat per a uns certs camps, sinó perquè des de la infància se’ns inculquen estereotips sobre quins treballs són “adequats” per a cada gènere. A més, els sectors altament feminitzats solen estar pitjor valorats i remunerats, perpetuant la desigualtat econòmica i social.

Escletxa Salarial: el mateix treball, diferent salari

L’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que les dones cobren un 20% menys que els homes a tot el món.

La bretxa salarial entre homes i dones s’ha reduït en alguns països, mentre que en uns altres a penes s’han produït canvis. Aquesta diferència no es deu només al fet que les dones treballen en sectors pitjor pagats, sinó que, a més, existeix una infravaloració sistemàtica del seu treball.

Les dones reben menys augments salarials, menys bonificacions i, en molts casos, el seu progrés en la carrera professional es veu afectat per interrupcions relacionades amb la maternitat o la conciliació familiar.

El Sostre de Cristall: barreres invisibles per al lideratge femení

A pesar que les dones representen gairebé la meitat de la població activa, la seua presència en llocs de lideratge continua sent minoritària. Tan sols el 28% dels llocs d’alta direcció estan ocupats per dones, i en sectors com la tecnologia o la ciència, aquesta xifra és encara menor.

Això no és degut a una manca de preparació o capacitat, sinó a una combinació de factors: estereotips sobre el lideratge, falta de xarxes de suport i models d’èxit masculinitzats.

Sovint, les dones han de demostrar molt més per a ser reconegudes com a líders i enfronten prejudicis sobre la seua capacitat per a prendre decisions o gestionar equips.

La penalització de la maternitat

Un altre dels grans obstacles que enfronten les dones en el món laboral és la penalització per la maternitat. En molts casos, les dones veuen afectades les seues oportunitats de promoció o estabilitat laboral després de tenir filles o fills.

A això se li suma el fet que, en la majoria de les llars, continuen sent elles les que assumeixen la major part de les responsabilitats de cura. Aquesta circumstància genera un doble impacte: menys temps disponible per a la vida professional i una percepció errònia de menor compromís amb el treball.

Com podem trencar aquests biaixos?

Per a aconseguir un canvi real, és necessari actuar en diferents àmbits:

• Des de les empreses i organitzacions: Implementar polítiques d’igualtat salarial, fomentar la corresponsabilitat en les cures, establir criteris transparents de promoció i eliminar biaixos en els processos de selecció.

• Des de l’educació: Fomentar models de referència femenins en tots els àmbits laborals, impulsar la participació de nenes i joves en sectors tradicionalment masculinitzats i eliminar estereotips de gènere en l’ensenyament.

• Des de la societat: Qüestionar els rols de gènere, redistribuir les tasques de cura i exigir lleis i polítiques que garantisquen la igualtat d’oportunitats.

El 8M: un dia de lluita, de reivindicació

El Dia Internacional de la Dona és una oportunitat per a recordar que la igualtat no és només un dret, sinó una necessitat social i econòmica. Trencar els biaixos de gènere no sols beneficia les dones, sinó que genera entorns laborals més diversos, justos i productius.

Aquest 8M, convidem a reflexionar sobre com podem contribuir, des del nostre dia a dia, a derrocar aquestes barreres invisibles i construir un món on el talent i l’esforç siguen valorats sense distinció de gènere.

És cert que no resulta senzill fixar un sol esdeveniment com el motiu pel qual es va triar el 8 de març, per això s’ha d’entendre com una lluita en conjunt, un esforç prolongat en el temps. Així, s’entén com cada generació ha anat heretant el deure de lluitar pels seus drets i pels de les generacions venidores.

Perquè la igualtat no ha de ser una meta llunyana, sinó una realitat present.