Si hi haguera hagut el pin parental en els meus temps d’adolescència, no hauria pogut llegir aquells llibres magnífics sobre educació sexual que ens ajudaven a aclarir els dubtes, perquè tot era tabú; del sexe, no se’n parlava, i molt menys d’igualtat.

El més revelador que vaig poder escoltar era l’advertiment constant d’una veïna sobre el fet que els homes «et deixen amb el paquet i se’n van». Prompte em vaig adonar que «el paquet» era un bebè, si et quedaves embarassada.

Si hi haguera hagut el pin parental, homes i dones no hauríem pogut acampar junts en les llargues caminades revolucionàries de la Cuba d’aleshores, ni les xiques joves haurien tingut dret a independitzar-se dels seus pares quant a pensament, religió i orientació en la vida. Aquestes no necessàriament coincideixen i la joventut necessita rebre informació de tot per a poder decidir.
Tenia un padrastre que m’amenaçava amb impedir-me estudiar. Si hi haguera hagut el pin parental, ell, cap de família, m’hauria impedit ser una dona amb formació.

L’educació ha d’implicar llibertat i amplitud de mires. La joventut sabrà triar.

Diana María Ivizate González. Professora del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Integrant del Comitè d’Igualtat del campus.