La Biblioteca CRAI campus de Gandia i el servei de Promoció Lingüística i Cultural recuperen la figura de l’escriptora i mestra valenciana arrelada a la Marina.
«Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó» L’exposició itinerant organitzada per l’AVL estarà oberta al públic de dilluns a divendres des d’avui dijous 19 de setembre fins al 26 d’aquest mes a la Biblioteca del Campus de Gandia.
En aquesta exposició podrem trobar una selecció de materials bibliogràfics, recursos web, estudis i assajos al voltant de la vida de l’escriptora, nombrada escriptora de l’any 2024, així com de la seua obra i temàtica més recurrent, la Marina Alta.
Pots consultar més informació ací.
Maria Ibars: biografia
Anna Maria Ibars i Ibars va nàixer el 29 de febrer del 1892 a València, on aleshores estava la família Ibars al servei de l’exportador hortofructícola Juan Arguimbau, de Dénia. Els Ibars prompte tornen a Dénia, i al costat dels magatzems de pansa va transcórrer la infantesa i primera joventut de Maria junt amb la seua germana Inés. El gran interés de Maria per l’aprenentatge motivà l’esforç econòmic dels pares perquè estudiara Magisteri a València. L’any 1916, ja mestra a la Font de la Figuera, coneix Vicent Payà, un comerciant de vins, amb qui es casa. En els anys següents naixerien la filla, Raquel, i el fill, Vicente-Darío.
La tardor de 1934, Maria es trasllada, amb els fills, a treballar a València. L’arribada a la ciutat implicà la seua integració en el moviment cultural valencianista, propiciada pel retrobament amb Carles Salvador, antic company d’estudis. No obstant això, la Guerra Civil estronca aquella incipient projecció pública.
Acabada la guerra, a la seua estimada Dénia i a les Rotes, al costat de la mar, Maria Ibars bastix Penyamar, la casa que esdevé el seu habitatge preferit, on es couria bona part de la seua obra. Paral·lelament, l’autora continua la tasca literària i cultural i, a recer de Lo Rat Penat, publica Poemes de Penyamar (1949), i participa amb Ram a l’amiga en la VI Taula de Poesia (1951) i en diverses corones literàries, certàmens vicentins i publicacions periòdiques.
La mort, el 1955, de Carles Salvador va ser un colp per a la convulsa situació anímica de l’autora, en un moment en què empitjorava la ja precària salut. A finals de la dècada, passarà temporades a Madrid, on residix la seua filla Raquel. Tanmateix, Maria Ibars persevera en el seu afany literari, ara més a prop de Nicolau Primitiu. És l’etapa de la publicació, en Sicània, de l’obra narrativa: Vides planes (1962), L’últim serf (1965) i el conjunt de contalles (1961-1966), així com també de les col·laboracions en el setmanari La Marina (1960-1964).
Després d’això, ja només tenim un curt silenci que conduïx a la seua mort, ocorreguda el dia 9 de gener del 1965.
