El dijous 28 d’octubre va venir  al campus de Gandia Guillermo Legorburo Torres, del grup Tagore d’Homes en Diàleg, per a realitzar una xarrada interactiva sobre les Noves Masculinitats Alternatives (NAM).

Et deixem un resum del que va ser la xarrada.

Va començar la xarrada contant-nos quins són actualment els  models atractius masculins. I és que McDaniel (2005) mostra que, quan es refereixen a l’atracció, les adolescents pensen en el xic “popular” i admeten que les actituds igualitàries no són el motiu d’atracció, o que fins i tot resten força d’atracció sexual. A pesar que en altres cultures sí que es valoren i atrauen aquestes característiques pacífiques (Gilmore, 1994, Pixeu, 1982), en la nostra societat prevalen, desgraciadament, les que no. Diferents estudis han demostrat que avui dia les adolescents heterosexuals senten atracció cap a masculinitats amb comportaments no igualitaris o violents mentre que a les masculinitats amb comportaments igualitaris els assignen, com a màxim, un rol d’amistat. Això és veritablement preocupant i, en aquests casos, rebutjar el model masculí hegemònic és necessari tot i que resulte insuficient.

Així doncs, podem distingir bàsicament tres tipus de masculinitats en la nostra societat: la Masculinitat Tradicional Dominant (MTD), la Masculinitat Tradicional Oprimida (MTO) i les Noves Masculinitats Alternatives (NAM).

Les MTD són aquelles que no predominen en la societat però sí que la dominen. Estan d’acord amb com està estructurada perquè els beneficia. Demostren la seua força física i el seu caràcter segur, a això es deu el seu triomf, a la seua actitud.

Les MTO predominen en la societat. Tenen un caràcter més dòcil, la capacitat de saber allò moralment correcte i no els ix de manera automàtica ser dominants ni violents. No obstant això no rebutgen públicament el model dominant i és per això que hi ha la possibilitat que acaben adaptant-se i convertint-se en dominants.

Finalment, les NAM són actius contra la violència de gènere, tenen seguretat en si mateixos però no necessiten demostrar res a ningú, no es deixen influenciar pels altres i defensen activament els drets humans. Són persones fortes i independents amb autoconfiança i que no cerquen en cap moment ser dominants, sinó relacions d’igualtat.

Per a finalitzar, és important saber que, com es va esmentar, els bons referents els tenim realment al nostre voltant; en els nostres grups pròxims, classes, famílies, empreses…