gandia.upv.igualtat

Per Melany Echeverría

El passat 13 de març, al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, es van dur a terme les activitats programades en commemoració del Dia Internacional de la Dona (8M).

Aquestes activitats, inicialment previstes per al 8 de març, van haver de ser reprogramades a causa de l’alerta climàtica que va impedir el desenvolupament en la data assenyalada.

Malgrat aquest imprevist, la comunitat universitària va mantenir el seu compromís amb la reivindicació de la igualtat de gènere i la visibilitat del paper de la dona en la cultura i la societat.

La jornada va començar amb un acte simbòlic de gran rellevància: la lectura del manifest del 8M, a càrrec d’una alumna representant de la Delegació d’Alumnes del campus de Gandia.

En aquest discurs, es va posar de manifest la importància de continuar lluitant contra la desigualtat, la violència de gènere i la falta de representació de les dones en nombrosos espais.

A més, es va destacar la necessitat de continuar generant entorns inclusius i equitatius dins i fora de l’àmbit acadèmic.

En aquesta jornada l’alumnat ens va oferir la primera edició del concurs de poesia en clau femenina, en el qual es va buscar donar veu a diverses perspectives sobre la lluita feminista.

A causa de l’absència d’algunes de les persones participants, una única persona va assumir la responsabilitat de donar lectura a 3 poemes escrits pels qui no van poder assistir.

Aquest gest simbòlic va subratllar la importància de compartir i amplificar les veus d’aquelles persona que, per diferents raons, no poden ser presents en espais de reivindicació.

Després del recital poètic, la música va prendre protagonisme com a eina d’expressió i resistència.

Dues bandes formades per estudiants del Campus de Gandia, Roxie Heart i The Beck’s, van oferir un concert en el qual van interpretar tant cançons pròpies com cançons emblemàtiques del moviment feminista.

Abans de cada actuació, les integrants dels grups van prendre la paraula per a reflexionar sobre la rellevància del 8M i la necessitat d’una major representació de les dones en l’àmbit cultural i musical.

Les seves intervencions van posar de manifest la persistent desigualtat de gènere en la indústria musical, on les dones continuen enfrontant-se a obstacles estructurals que limiten la seva visibilitat i reconeixement.

Al llarg de la jornada, va quedar patent el compromís de la comunitat universitària amb la lluita per la igualtat de drets i oportunitats.

La reprogramació de les activitats no sols va permetre que el missatge del 8M continués ressonant al campus, sinó que també va reforçar la idea que la reivindicació feminista transcendeix una data concreta i ha de mantenir-se activa en el dia a dia.

La poesia i la música, com a mitjans d’expressió artística, van servir en aquesta ocasió per a generar un espai de reflexió i sororitat, recordant que la cultura és també un territori de resistència i transformació social.

Per Melany Echeverría

El Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, celebrat l’11 de febrer, ha sigut un èxit al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. A través de diverses iniciatives, la comunitat acadèmica ha impulsat la participació femenina en la ciència i la tecnologia, fomentant vocacions STEM entre xiquetes i joves.

«Porte una científica al meu col·le». Apropant la Ciència a les Aules

Enguany, la iniciativa «Porte una científica al meu col·le» ha arribat a més de 1.000 persones estudiants d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat durant tot el mes de febrer de 2025. Organitzat pel Comité d’Igualtat del Campus de Gandia amb el suport de la Càtedra IVIO, aquest programa ha portat la ciència als centres educatius mitjançant tallers, conferències i activitats interactives impartides per investigadores.

Activitats Destacades

Entre les múltiples activitats realitzades, destaquen:

Un Compromís Creixent amb la Igualtat

La iniciativa «Porte una científica al meu col·le» ha demostrat ser una estratègia efectiva per apropar la ciència a les estudiants i promoure la igualtat de gènere en un àmbit tradicionalment masculinitzat. Any rere any, el programa s’expandeix, consolidant-se com un referent en la divulgació científica i la promoció de vocacions STEM entre les xiquetes i joves de la regió.

Amb aquestes accions, la Universitat Politècnica de València – Campus de Gandia reafirma el seu compromís amb la ciència, l’educació i la igualtat, inspirant les futures generacions de científiques.

Per Melany Echeverria

Des de la Comissió d’Igualtat del campus de Gandia, ens unim a la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, un dia que va més enllà de la celebració: és una jornada de reflexió, reivindicació i lluita per la igualtat real entre dones i homes.

Malgrat els avanços reeixits en les últimes dècades, la desigualtat de gènere segueix present en múltiples àmbits, especialment en el món laboral, on persisteixen barreres invisibles que limiten les oportunitats de les dones.

Enguany volem centrar l’atenció en un aspecte clau: els biaixos de gènere en l’ocupació i com aquests afecten tant l’accés com la progressió professional de les dones.

Què són els biaixos de gènere i com afecten el món laboral?

Els biaixos de gènere són idees preconcebudes que influeixen en la forma en què percebem i tractem les persones en funció del seu sexe. Sovint són inconscients, la qual cosa els fa especialment difícils de detectar i erradicar.

En l’àmbit laboral, aquests biaixos poden influir en la contractació, la promoció, l’avaluació de l’acompliment i fins i tot en l’assignació de tasques i salaris.

Segregació Ocupacional: treballs “d’homes” i “de dones”

A pesar que les dones han accedit massivament al mercat laboral en les últimes dècades, continua existint una forta segregació per sectors. Les dones estan sobre-representades en àrees relacionades amb les cures (educació, sanitat, treball social) i els homes en sectors tècnics, industrials i de lideratge.

Això no ocorre perquè les dones no tinguen interès o capacitat per a uns certs camps, sinó perquè des de la infància se’ns inculquen estereotips sobre quins treballs són “adequats” per a cada gènere. A més, els sectors altament feminitzats solen estar pitjor valorats i remunerats, perpetuant la desigualtat econòmica i social.

Escletxa Salarial: el mateix treball, diferent salari

L’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que les dones cobren un 20% menys que els homes a tot el món.

La bretxa salarial entre homes i dones s’ha reduït en alguns països, mentre que en uns altres a penes s’han produït canvis. Aquesta diferència no es deu només al fet que les dones treballen en sectors pitjor pagats, sinó que, a més, existeix una infravaloració sistemàtica del seu treball.

Les dones reben menys augments salarials, menys bonificacions i, en molts casos, el seu progrés en la carrera professional es veu afectat per interrupcions relacionades amb la maternitat o la conciliació familiar.

El Sostre de Cristall: barreres invisibles per al lideratge femení

A pesar que les dones representen gairebé la meitat de la població activa, la seua presència en llocs de lideratge continua sent minoritària. Tan sols el 28% dels llocs d’alta direcció estan ocupats per dones, i en sectors com la tecnologia o la ciència, aquesta xifra és encara menor.

Això no és degut a una manca de preparació o capacitat, sinó a una combinació de factors: estereotips sobre el lideratge, falta de xarxes de suport i models d’èxit masculinitzats.

Sovint, les dones han de demostrar molt més per a ser reconegudes com a líders i enfronten prejudicis sobre la seua capacitat per a prendre decisions o gestionar equips.

La penalització de la maternitat

Un altre dels grans obstacles que enfronten les dones en el món laboral és la penalització per la maternitat. En molts casos, les dones veuen afectades les seues oportunitats de promoció o estabilitat laboral després de tenir filles o fills.

A això se li suma el fet que, en la majoria de les llars, continuen sent elles les que assumeixen la major part de les responsabilitats de cura. Aquesta circumstància genera un doble impacte: menys temps disponible per a la vida professional i una percepció errònia de menor compromís amb el treball.

Com podem trencar aquests biaixos?

Per a aconseguir un canvi real, és necessari actuar en diferents àmbits:

• Des de les empreses i organitzacions: Implementar polítiques d’igualtat salarial, fomentar la corresponsabilitat en les cures, establir criteris transparents de promoció i eliminar biaixos en els processos de selecció.

• Des de l’educació: Fomentar models de referència femenins en tots els àmbits laborals, impulsar la participació de nenes i joves en sectors tradicionalment masculinitzats i eliminar estereotips de gènere en l’ensenyament.

• Des de la societat: Qüestionar els rols de gènere, redistribuir les tasques de cura i exigir lleis i polítiques que garantisquen la igualtat d’oportunitats.

El 8M: un dia de lluita, de reivindicació

El Dia Internacional de la Dona és una oportunitat per a recordar que la igualtat no és només un dret, sinó una necessitat social i econòmica. Trencar els biaixos de gènere no sols beneficia les dones, sinó que genera entorns laborals més diversos, justos i productius.

Aquest 8M, convidem a reflexionar sobre com podem contribuir, des del nostre dia a dia, a derrocar aquestes barreres invisibles i construir un món on el talent i l’esforç siguen valorats sense distinció de gènere.

És cert que no resulta senzill fixar un sol esdeveniment com el motiu pel qual es va triar el 8 de març, per això s’ha d’entendre com una lluita en conjunt, un esforç prolongat en el temps. Així, s’entén com cada generació ha anat heretant el deure de lluitar pels seus drets i pels de les generacions venidores.

Perquè la igualtat no ha de ser una meta llunyana, sinó una realitat present.

El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha aconseguit un gran èxit amb la campanya del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, celebrada cada 11 de febrer. La iniciativa “Porte una científica al meu col·le”, impulsada per la Comissió d’Igualtat del campus, ha sigut reconeguda a nivell nacional al rànquing oficial de https://11defebrero.org/logros-11f/, posicionant-se entre els 10 municipis amb més activitats realitzades a Espanya.

La campanya «Porte una científica al meu col·le» ha destacat per la seua capacitat de connectar dones referents en l’àmbit científic i tecnològic amb l’alumnat d’educació primària i secundària de la comarca. Aquesta activitat té com a objectiu despertar vocacions científiques en xiquetes i xiquets, alhora que contribueix a trencar estereotips de gènere associats a la ciència i la tecnologia.

Durant la campanya de 2024, diverses investigadores vinculades al campus de Gandia i a altres institucions han visitat escoles i instituts per compartir les seues experiències, explicar el seu treball i transmetre la passió per la ciència.

Segons la web oficial 11defebrero.org, Gandia ha entrat al Top 10 dels municipis amb activitats relacionades amb el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència del 2024. Aquest rànquing valora aspectes com l’impacte, l’originalitat i la capacitat de replicabilitat de les activitats proposades durant la setmana de l’11F.

Segons l’informe elaborat per 11defebrero.org :Quant a les sol·licituds per municipi, destaquem del top 10 la ciutat de Gandia, l’única que no és capital de provincia.

Des de la Comissió d’Igualtat, agraïm el suport de totes les investigadores, docents i estudiants que han fet possible aquest èxit i seguim treballant per a la propera edició d’aquesta campanya, el febrer de 2025.

La Biblioteca CRAI campus de Gandia i el servei de Promoció Lingüística i Cultural recuperen la figura de l’escriptora i mestra valenciana arrelada a la Marina.

«Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó» L’exposició itinerant organitzada per l’AVL estarà oberta al públic de dilluns a divendres des d’avui dijous 19 de setembre fins al 26 d’aquest mes a la Biblioteca del Campus de Gandia.

En aquesta exposició podrem trobar una selecció de materials bibliogràfics, recursos web, estudis i assajos al voltant de la vida de l’escriptora, nombrada escriptora de l’any 2024, així com de la seua obra i temàtica més recurrent, la Marina Alta.

Pots consultar més informació ací.

Maria Ibars: biografia

Anna Maria Ibars i Ibars va nàixer el 29 de febrer del 1892 a València, on aleshores estava la família Ibars al servei de l’exportador hortofructícola Juan Arguimbau, de Dénia. Els Ibars prompte tornen a Dénia, i al costat dels magatzems de pansa va transcórrer la infantesa i primera joventut de Maria junt amb la seua germana Inés. El gran interés de Maria per l’aprenentatge motivà l’esforç econòmic dels pares perquè estudiara Magisteri a València. L’any 1916, ja mestra a la Font de la Figuera, coneix Vicent Payà, un comerciant de vins, amb qui es casa. En els anys següents naixerien la filla, Raquel, i el fill, Vicente-Darío.

La tardor de 1934, Maria es trasllada, amb els fills, a treballar a València. L’arribada a la ciutat implicà la seua integració en el moviment cultural valencianista, propiciada pel retrobament amb Carles Salvador, antic company d’estudis. No obstant això, la Guerra Civil estronca aquella incipient projecció pública.

Acabada la guerra, a la seua estimada Dénia i a les Rotes, al costat de la mar, Maria Ibars bastix Penyamar, la casa que esdevé el seu habitatge preferit, on es couria bona part de la seua obra. Paral·lelament, l’autora continua la tasca literària i cultural i, a recer de Lo Rat Penat, publica Poemes de Penyamar (1949), i participa amb Ram a l’amiga en la VI Taula de Poesia (1951) i en diverses corones literàries, certàmens vicentins i publicacions periòdiques.

La mort, el 1955, de Carles Salvador va ser un colp per a la convulsa situació anímica de l’autora, en un moment en què empitjorava la ja precària salut. A finals de la dècada, passarà temporades a Madrid, on residix la seua filla Raquel. Tanmateix, Maria Ibars persevera en el seu afany literari, ara més a prop de Nicolau Primitiu. És l’etapa de la publicació, en Sicània, de l’obra narrativa: Vides planes (1962), L’últim serf (1965) i el conjunt de contalles (1961-1966), així com també de les col·laboracions en el setmanari La Marina (1960-1964).

Després d’això, ja només tenim un curt silenci que conduïx a la seua mort, ocorreguda el dia 9 de gener del 1965.