El passat 25 de novembre vam commemorar al campus el dia Internacional per l’Eliminació de la Violència cap a les Dones. Després de la lectura del manifest unitari de les universitats, es va projectar un vídeo testimonial realitzat per alumnes i professores de l’Escola Politècnica Superior de Gandia amb la intenció de trencar el silenci sobre aquesta violència exercida sobre les dones pel simple fet de ser-ho. A continuació, va tindre lloc una acció de sensibilització sobre la violència de gènere, a càrrec d’una agent d’igualtat de la consultora FEM-ACCIÓ, amb una conferència que portava per títol: Trencant el silenci: acció i prevenció de la violència de gènere.

Tractarem el concepte de violència de gènere que segons l’ONU és “tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tinga o puga tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat tant si es produeix en la vida pública com en la vida privada”. En canvi en la llei espanyola tan sols es considera violència de gènere si ocorre dins de la parella, no es tenen en compte els abusos fora de les relacions.

Per què es diu violència de gènere? Perquè al·ludeix a la CAUSA, es tracta específicament d’una violència masclista contra les dones que afecta a aquestes pel simple fet de ser dones. La situació de violència és més greu del que imaginem: una de cada tres dones en el món ha patit violència física o sexual; tres de cada cinc dones assassinades ho foren a mans de la seua parella o ex parella; des del 2003, en Espanya han sigut assassinades 1.118 dones i 44 xiquets i xiquetes. La causa d’aquesta situació? El desequilibri de poder entre homes i dones. El problema d’aquesta desigualtat és l’estructura  patriarcal de la nostra societat.

La violència de gènere conté molts tipus de violència. Hi trobem la violència econòmica, la física, la sexual, la psicològica, l’ambiental i la digital. Aquestes violències solen seguir un patró, començant a poc a poc amb dinàmiques de poder i de control:

Respecte als perfils, no hi ha un perfil únic ni de víctima ni d’agressor, qualsevol home pot exercir-la i qualsevol dona por patir-la.

Què hem de fer si hem presenciat una agressió?

• Si corre perill la vida de la víctima hem de cridar a la policia immediatament i no posar la nostra vida en risc.
• Si no és una situació de risc extrem, hem de cridar i actuar, intentar enregistrar la situació com a prova per a la policia.
• Si estem en l’interior d’un establiment hem de demanar ajuda, acompanyar a la víctima i avisar l’encarregat o l’encarregada.
• Si ja ha arribat la policia, hem de col·laborar amb el nostre testimoni i sobretot, respectar la decisió de la víctima.
• Si es un delicte públic, podem posar una denuncia nosaltres però hem de recordar que interposar una denuncia és principalment decisió de la víctima.

Què hem de fer si hem presenciat una agressió sexual?

• Cridar a la policia immediatament.
• Demanar ajuda a les persones del voltant.
• No posar-nos en risc.
• Acompanyar i atendre la víctima.
• No podem denunciar nosaltres, la decisió és de la víctima.

Què podem fer si ens trobem una dona que ens conta que l’han agredit?

• Valorar la situació. Si necessita atenció mèdica o policial, cridar.
• Mostrar una actitud empàtica i d’escolta activa.
• Dir-li que és molt important que no es dutxe ni es canvie.
• Traslladar-se a un lloc on puga sentir-se segura i tranquil·la.

Què fem si algú que coneixem és víctima?

• Si corre perill la seua vida, hem de cridar a la policia immediatament i avisar a algun veí o veïna per si pot donar el seu testimoni. Si hem presenciat alguna cosa, hem de col·laborar en el nostre testimoni també, però no posar-nos en risc.
• Si no és una situació de risc extrem, hem d’acompanyar-la i parlar amb ella mostrant-li el nostre suport. També hem d’informar-la del serveis disponibles i respectar els seus temps i les seues decisions.

Què fem si nosaltres som la víctima?

• Si estem en perill hem de cridar a emergències immediatament.
• Si volem trencar amb la violència hem de demanar ajuda, ja siga a organismes especialitzats, a familiars o a veïns.

I si som víctimes de violència sexual?

• Si estem en perill hem de cridar immediatament a emergències.
• Si hem sofert una violació hem d’acudir a l’hospital més pròxim sense canviar-nos ni llavar-nos per a no esborrar proves. En cas de violació bucal tampoc hem de menjar ni beure abans d’acudir a l’hospital. Si volem denunciar, hem de comunicar-ho al personal sanitari.

Quins son els recursos dels que disposem?

• Per a qualsevol persona:
• 016 (telèfon específic per a la violència de gènere)
• 600 000 016 (WhatsApp)
• 016-online@igualdad.gob.es
• www.igualdad.gob.es
• 112 (telèfon d’emergències de la Comunitat Valenciana)
• 091 (telèfon nacional de la policia)
• 062 (telèfon d’emergència de la Guàrdia Civil)
• Alertcops (App amb GEO localització en la que pots avisar immediatament a la policia)
• Per a víctimes:

Assessorament jurídic

• 016
• Serveis de cada comunitat

Per a dones amb discapacitat

• Telesor (discapacitat verbal i auditiva)
• Svisual (discapacitat visual)
• De 8h a 22h (servici domèstic)
• Servei de vídeo-interpretació (llenguatge de signes)
• Espais segurs per als animals: 673765330
• Servici ATENPRO: 900 22 22 92

La violència de gènere no es produeix en un tipus concret de dona ni la produeix un tipus concret d’home. Per això cal estar alerta a tot tipus d’indici que ens puga posar sobre avís que s’està tractant de violència de gènere. Tant si la presencies, si saps d’ella com si la sofreixes, actua!