L’11F, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, ha sigut la data assenyalada en els nostres calendaris durant aquest mes de febrer. Un dia commemoratiu que, lluny de quedar-se en això, ha emplenat l’agenda  del mes de febrer d’activitats divulgatives i de sensibilització en centres educatius en l’àmbit estatal.

En aquest context, el Comitè d’Igualtat del Campus de Gandia de la UPV, en col·laboració amb la Càtedra IVIO i la Càtedra de Turisme Intel·ligent, ha desenvolupat un intens programa d’activitats dins de l’acció “Porte una científica al meu col·le’, que per segona any consecutiu i de la mà de dones que desenvolupen la seua activitat professional i/o acadèmica en el camp de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques han acostat la ciència i la tecnologia a l’alumnat d’educació primària i secundària en centres de la Comunitat Valenciana.

Aquest programa ha estat compost per 11 activitats impartides en 12 centres educatius i l’actuació de ‘Los gatos con batas’ a la Casa de la Cultura de Gandia. El balanç ha sigut altament positiu i gratificant, tant per a les dones STEM encarregades de compartir els seus coneixements com per als aproximadament 1.000 estudiants que s’han involucrat i divertit en aquestes xarrades, tallers i demostracions de ciència amb perspectiva de gènere.

Podeu veure més fotografies a l’Àlbum de Flickr (11F)

Una iniciativa que sense dubte tornarà a repetir-se donada la seua bona acceptació i impacte en l’alumnat, perquè les xifres obtingudes de les enquestes realitzades durant aquestes activitats reflecteixen el calat dels estereotips de gènere entre xiquets i xiquetes, i adolescents, des d’una edat molt primerenca. Una tendència que porta a les estudiants a infravalorar les seues capacitats i condiciona les seues aspiracions acadèmiques.

En aquest enllaç pots ampliar la següent infografia:

Parlar del paper de la dona en la ciència avui dia continua plantejant un discurs sobre barreres i invisibilitats, fonamentades en les desigualtats producte dels estereotips de gènere que perduren en la nostra societat.

Per Belén Tárraga, titulada en Turisme per la Universitat Politècnica de València – Campus de Gandia

Els moviments feministes han posat de manifest les desigualtats de gènere existents en la nostra societat. El sector turístic, encara que suposa una font important d’ocupació femenina, no està exempt de patir aquestes desigualtats. Durant uns mesos he realitzat una investigació qualitativa entrevistant dones rurals que han emprès negocis turístics en zones rurals despoblades de la província de Terol.

Aquest estudi m’ha permès conèixer el paper de la dona rural i la tipologia de negoci turístic en el qual emprenen les dones, així com també les barreres i els reptes als quals s’enfronten per ser dones i emprendre a l’Espanya buida.
En la investigació que he dut a terme es demostra que la dona rural és generadora d’arrelament al territori i aquesta qüestió entenem que és de vital importància per a la presa de mesures encaminades a la lluita contra la despoblació.

He descobert l’existència de dues identitats femenines. Fins al moment, el paper de la dona rural ha estat completament invisible com a conseqüència d’un món masculinitzat que no ha sabut valorar l’esforç d’aquestes dones que s’han ocupat de les cures familiars i han treballat durament sense tenir cap dret laboral que les protegisca socialment.

No obstant això, en l’actualitat es fa visible una altra identitat de dona rural que ha tingut l’oportunitat de formar-se, d’augmentar les seues capacitats i la seua confiança i emprendre en un medi on no sempre es reconeix l’esforç per qüestions de gènere i en el qual han d’enfrontar-se als problemes derivats de la despoblació per la falta de recursos, infraestructures i serveis.

Turisme sostenible i apoderament

Durant el desenvolupament de la investigació he tingut l’oportunitat de conèixer a dones fortes, valentes, segures de si mateixes i formades, que tenen molt clar com i què volen fer amb les seues vides.

Aposten per emprendre en negocis turístics sostenibles des d’una perspectiva econòmica, ambiental i sociocultural, d’acord amb l’estil de vida que han decidit tenir. Els seus projectes impliquen les seues famílies i són creats amb l’objectiu de generar una vinculació i un benefici comú per al territori on estan situats, augmentar l’ocupació femenina en el territori, posar en valor el patrimoni cultural i ambiental existent, fomentar el turisme sostenible i revitalitzar les zones despoblades, augmentant les possibilitats de supervivència dels productors locals i activant la indústria i el consum d’aliments locals i de km 0.

Gràfic: Model d’apoderament de Rowlands. Font: Elaboració pròpia

També assenyalen que l’emprenedoria ha sigut clau per a l’apoderament individual i col·lectiu. Les dones entrevistades defineixen aquest apoderament com un procés pel qual aconsegueixen el control sobre les seues pròpies vides i, a més, l’han aconseguit amb el seu esforç malgrat la falta de reconeixement social.

Aquest apoderament femení és essencial en l’àmbit general, i no solament en el medi rural, perquè la dona arribe als òrgans de poder amb capacitat de decisió i aquest apoderament individual siga la base de l’apoderament col·lectiu a través de l’associacionisme. És essencial crear espais comuns on s’impulse la participació de la dona i aquestes experiències emprenedores servisquen d’exemple per a altres dones.

Investigació i polítiques de gènere contra la despoblació

La investigació turística sota la perspectiva de gènere, encara que avança, és escassa, i els resultats de les investigacions no es veuen reflectits en la presa de mesures i en la implementació de polítiques i plans que afavorisquen la igualtat de gènere i l’emprenedoria de la dona.

Considerem que, a la vista dels resultats d’aquesta investigació, abordar la despoblació i la desigualtat de gènere posant en marxa polítiques públiques i privades que impulsen la creació d’empreses turístiques sostenibles en el medi rural gestionades i liderades per dones, és una via per a generar nous pobladors, revitalitzar sectors oblidats com l’agrari, generar ocupació i activar l’economia d’aquestes zones en decreixement, abordant els problemes i les realitats que s’enfronten en el món rural.

El turisme sostenible i la igualtat de gènere no han de ser tractats per separat, és a dir: qualsevol empresa, projecte o activitat turística que siga concebuda com a sostenible, ha d’integrar la perspectiva de gènere per a ser sostenible socialment.

Finalment, m’agradaria assenyalar que aquest post és un resum del meu Treball Final de Màster en Turisme Sostenible titulat “Apoderament femení i desenvolupament local a l’Espanya buidada. Cas d’estudi: Teruel” i que pretén donar un impuls a l’escassa investigació en turisme sota la perspectiva de gènere al nostre país. Us anime a llegir-ho i a compartir amb mi les vostres opinions i reflexions.